Publicat el 19 de desembre de 2006 a Roses Digital
POUM de Roses. Una llum en la foscor
Que la classe política està desacreditada, no cal dubtar-ho; que els fets que veuen la llum, sobre tot els negatius, no ajuden a millorar la imatge política, també és un fet. Que no tota la classe política és d’aquesta mena, ningú en dubta, sortosament. Però sempre en tots els àmbits socials, polítics, culturals..., fa més soroll una queixa, una protesta, un desacord, que cent persones que no es manifesten, de forma que el missatge de la protesta queda afermat en detriment del silenci dels que són majoria però que no la fan valdre.
Aquests dies estem vivint amb intensitat el desemmascarament de trames corruptes d’uns quants immorals a la recerca d’enriquiments ràpids i il•lícits.
Són pocs, però sorollosos i intensos. Alguns de gran envergadura, que calen fort dintre l’esperit del ciutadà, distorsionen la figura del polític i del municipalisme en general, i posen a la resta d’alcaldes i regidors en el mateix sac de dubtes, la qual cosa és utilitzada despietadament pels grups de l’oposició que, si bé reconeixen l’error, l’utilitzen per treure’n un hipotètic rendiment polític, volent ignorar que la corrupció és eclèctica, és de deshonest. Els lladres no tenen color polític, senzillament són uns aprofitats de la Democràcia. Flac favor fan les oposicions posant tota la classe política en el mateix sac.
Ara, entroncant la retòrica anterior amb el titular de l’escrit, contraposem el resultat dels POUMS pensats per al rendiment econòmic dels desvergonyits actuants, amb la tranquil•litat social amb què s’està vivint la presentació del Pla general de Roses.
Els rosincs i les rosinques tenen la sort de gaudir d’un altre tarannà, d’unes altres maneres de fer política –sortosament, com la majoria de municipis–, que han permès preparar un Pla general sense masses tensions polítiques. Ja ho va fer notar la cap de l’oposició assenyalant que estem redactant un pla tècnic en lloc d’un de polític, la qual cosa els hi detreu el discurs, tota vegada que, com que són criteris tècnics, els deixa sense arguments.
Val a dir que la decisió dels destins dels espais que el pla ha dedicat a ús públic, és a dir, a equipaments educatius, lúdics, esportius, sanitaris, tercera edat, socials, etc., aquests sí que corresponen a la classe política. Però, en tot cas, en un segon estadi.
Si aquest criteri prevalgués en el seguit de plans generals que s’estan redactant arreu del territori, segur que, en els plens municipals, la llum s’imposaria a la foscor dels pensaments malintencionats.
Francesc Sastre i Sànchez
Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Roses
Publicat el 27 d'octubre de 2006 a Roses Digital
Carta oberta al PSC
Inicia un altre combat per perdre’l, només per fer llàstima.
Seria més interessant, políticament i socialment parlant, preparar programes de govern engrescadors, que fossin propostes sèries i valentes. És difícil guanyar eleccions amb cara de ploramiques enfadat, fent valdre la figura de dona dèbil, menystinguda i humiliada per un sol membre del pobre equip contrari.
Especialista en treure les coses de context, per tal de poder fer-se la màrtir, amb les frases aïllades i interpretades tendenciosament per mirar d’esgarrapar algun vot més, que li pugui resoldre la penosa i paupèrrima situació en la qual ha situat el PSC a Roses, en els nivells més baixos de la història democràtica. Han passat de tenir majoria absoluta en l’època del senyor Jaume Noguer a tenir una representació quasi bé testimonial.
Comença el primer escrit a Roses Digital del dia 15 d’octubre (2006) referent al cartell de Carnaval, - que no oblidem que en un principi era el tema de debat-, qualificant de pobre l’equip de govern, entre els quals m’incloc jo, i sempre criticant la majoria absoluta, absolutista diu ella, que democràticament els rosincs ens han donat. Valenta forma de ser democràtica i plural. No és culpa de l’equip de govern que ella i el seu grup no inspiri prou confiança al ciutadà rosinc, més enllà dels que ideològicament i sentimentalment se senten socialistes. Sentiment, per altra part, molt arrelat al nostre poble, la qual cosa fa més notori el seu fracàs.
També, sent coherent amb ella mateixa, hauria de demanar formalment la seva renúncia a liderar el PSC de Roses, per nefasta.
Segur que hi ha dones i homes de més qualitat dins dels seguidors del PSC.
Que els hi deixi pas per tal de retornar el debat polític al seu espai natural: el Plenari Municipal.
Francesc Sastre
Sota la careta del PSC de Roses
Sota la careta del PSC de Roses, la Magda Casamitjana amaga un munt de frustracions i complexes que va desgranant cada cop que té ocasió.
L'obsessiva necessitat que té per posar en qüestió, perjudicar, desmerèixer, injuriar i fer judicis de valor de tot allò que passa al poble, i que ella pot o vol atribuir a CIU i a la seva “majoria absoluta”, li fa perdre el sentit de la mesura.
 |
| Autor: Roses Digital |
El cartell de l’ànec, fet per un cartellista i on en cap cas, si la mirada és neta, hi havia cap vexació, era fet per un militant del PSC i la censura del PSCMAGDA va incitar les reaccions més extremes. La víctima, com en el cas de la representació de l’òpera mozartiana Idomeneo a Berlín -per citar un exemple de la censura exercitada en contra de les expressions artístiques-, va ser l’artista.
El d’enguany, és el segon cartell de Carnaval que és víctima de cervells i ulls que veuen més enllà del que hi ha. Una nova inquisició.
Podem discutir si t’agraden o no estèticament els cartells, però buscar-hi missatges tortuosos són motiu per visitar el psicòleg. Franco limitava l’expressió popular del Carnaval. La Magda també.
Francesc Sastre
President de la Comissió de Carnaval de Roses
