Per què perden les esquerres?

Reflexió d’un socialdemòcrata  obert a discrepàncies.

Fer aquesta reflexió, en el moment actual, sembla oportunista, sobretot degut a  la crisi que afecta tots els estats, però el que pretén és fer palès que algunes  maneres d’aplicar polítiques  són objectivament pernicioses, a llarg termini, per la societat.

Presento els Axiomes.

Els discursos idíl·lics que dissenyen els partits socialistes tenen un sol objectiu: guanyar les eleccions per tenir el poder que anhelen. No importa la realitat o no de les promeses electorals, ni la seva eficàcia ni si es podran mantenir en el temps, ni el desequilibri que produiran en les estructures econòmiques. El seu únic objectiu és governar al preu que sigui  fent i prometent el que calgui. Sense importar les conseqüències que en el futur pugui patir la societat.

Partim de Felipe González. Recordem: 800.000 llocs de treball promesos acabats amb 3 milions de parats. OTAN no, per convertir-se en OTAN si.  Cent anys d’honradesa, deien, se’n van anar en orris quan van governar.  Recordem Filesa, Malesa, Time-Export, empreses muntades per quedar-se el diners.

Un exemple de l’ús abusiu del diner públic el tenim en les ingents quantitats vesades a Andalusia per tenir  la voluntat de la  gent esclavitzada amb els subsidis. No els varen utilitzar per generar riquesa de futur si no per captivar voluntats immediates a través de promeses que els fessin  guanyar conteses electorals. Ara les generacions actuals es trobaran sense subsidi i sense feina.
Quan ja no es podien aguantar més les promeses del  govern socialista, estava en bancarrota, (3 devaluacions de  moneda, 48 bilions de dèficit), ja no es podia pagar als aturats,  només llavors, la gent va reaccionar i els va treure.

El  PSOE va  retornar al govern arrel dels desgraciats successos dels trens de Madrid. A partir d’aquí torna a començar la caiguda de la societat cap a límits que encara avui desconeixem. El discurs sempre és el mateix, els avantatges socials que enlluernen als treballadors i els tenen hipnotitzats. Juguen amb la bona fe  del ciutadà i amb les ànsies lògiques i humanes  de millorar. Ningú es pregunta com es pagaran les promeses abans d’anar a votar. Ni si es podran mantenir en el temps o no. Xecs bebè, 1r i 2n Pla Zapatero, etc, aquí utilitzant el nom del president en un clar objectiu publicitari, amb tot el cinisme possible.  Rètols a totes les obres, sovint més car el rètol que la millora.

La segona legislatura la varen aconseguir ja en plena crisi,  negant-la una i mil vegades, abusant dels socialistes de sentiment.  Fins que des de fora  els han fet rectificar. El dèficit ja no es pot aguantar, estem altre cop a la ruïna. Sempre utilitzen l’excusa de que  el mal ve de fora, però a fora ja comencen a anar bé en canvi aquí tenim 5 milions d’aturats sumant els que fan cursos i els autònoms i encara s’incrementaran més.

A Europa ja no queden governs socialistes, només a Espanya, Portugal i Grècia. I ja veuen com ens va. Els demés ja se’ls han tret de sobre i nosaltres encara els hi riem les gràcies.

Dintre poc entrarem en números vermells a la Seguretat Social. Tornarem a estar com a l’època de Felipe González.

No seran els socialistes en nom del progrés que canviïn el mon, seran les persones amb les seves decisions, que ho han de fer.  Però és del tot necessari que el ciutadà faci reflexions profundes abans de votar i que no es deixi convèncer amb promeses i frases buides. Boniques i il·lusionants, però sense contingut.

Mirem  Catalunya, la ruïna és evident, ja no es podien pagar les nòmines, l’ús del diner públic ha estat obscè.

Sempre ho negaran els seguidors més fidels, cecs però fidels, també ho negarà el PSC, però la realitat és molt tossuda. Els governs que substitueixen als  socialistes sempre ho han tingut molt difícil per fer remuntar al país econòmicament.

De Roses, quasi no cal parlar-ne, aquí l’objecte del govern, no eren les politiques de cap ordre (de les mentides l’hi ve a l’alcaldessa Casamitjana el motiu de SISSI) sinó els compromisos urbanístics amb els grups que li varen satisfer el seu egocentrisme, però sempre amb l’engany a les persones com a referència.

Teorema

Indefectiblement quan la gent es cansa d’anar bé, es tornen a creure el discurs idíl·lic socialista

Corol·lari

El ciutadà apolític és tant culpable com el polític (d’esquerres).

En Lakoff  classifica els votants en 3 Frames (marcs): Un és el Demòcrata,  un altra el Republicà i el tercer és el que tomba la balança i decideix qui governarà. Aquest ciutadà del grup del tercer marc és el que té, des del desapassionament, la responsabilitat de triar el millor govern per el país.

Març 2011

Els plens de la lluna - 3

Bon dia a tothom. Els dies passen depresa i ja hem de comentar un altre Ple. Com els anteriors, sense gaire o cap contingut polític. Les notícies més rellevants pel municipi han sigut externes. La 1a. La publicació dels ingressos de l'alcaldessa, que no són tots els que hi estan. Cal afegir les indemnitzacions per assistències a Comissions, Patronats, Consells, etc. així com les dietes. Tal com s'ho ha muntat l'alcaldessa és un xollo. Molt diferent del sistema de CiU, en el que primava més la il·lusió que el salari. Hem de convindre que pels socialistes són més important els diners que el compromís. Recordem el sou de Montilla (el doble del president del govern) i els rendiments econòmics de la seva dona. Excepcionals. Els votants socialistes s'ho han de fer mirar.

El 2n. assumpte calent, i que més afecta socialment al municipi, és la contractació d'una empresa externa per fer el servei de vigilància de les platges en lloc de la Creu Roja rosinca. Hi ha un fet que m'ha cridat l'atenció, dintre sempre del discurs enganyós dels socialistes. En el començament de la legislatura l'alcaldessa en prologar la revista del municipi InfoRoses, va dir que l'acció de govern seria "primer les persones". Al cap de poc es varen produir diversos acomiadaments (en aquest parèntesi i van noms) diversos menyspreus a funcionaris que volien vincular amb CiU (aquí encara hi van més noms). I al mateix temps la incorporació de gent afí de perfil marcadament socialista. (aquí encara hi van molts més noms).

Ara, aquest mes en el núm. 17 de Roseslnfo, l'alcaldessa torna a parlar de "primer les persones" i neix el menyspreu als nois i noies contractats per la Creu Roja (crec que són al voltant de 40). És un fet que quan un socialista diu o pensa alguna acció, farà la contraria. El discurs és per l'oient, no pel compromís, segons en Lakoff.

Parlem del Ple de juny?.

1r. punt. La prorroga d'un conveni amb la Diputació. 2n. punt. La signatura d'un conveni amb l'associació d'Activitats d'Hostaleria de l'Alt Empordà per realitzar activitats de formació. Però no havíem quedat a l'anterior Ple que volien eliminar els cursos de formació?. 3r. punt. L'acceptació d'una subvenció per les obres de l'ajuntament vell. 4rt punt. Recuperar d'ofici un terreny municipal ocupat indegudament per els propietaris de l'edifici Puerto Royal Marine.

5è punt. Aquest tindrà efectes de futur sobre el teixit social de la SUF, tota vegada que es fa la cessió gratuïta a favor de l'ajuntament del local propietat de la societat i a canvi es rep una permuta per 99 anys. 6è punt. Un tràmit referent a l'aprovació d'un pla per a la protecció del medi natural i dels aiguamolls al qual l'ajuntament hi fa al·legació perquè creu que sobrepassa els límits i envaeix l'àmbit municipal. 7è punt. Una ordenança de les que no fan complir mai, amb capacitat de sancionar a persones que viuen pràcticament en la indigència. Es tracta de la que regula els usos i activitats al domini públic marítimo-terrestre de Roses. O sigui, multar als que fan massatges, els escultors de sorra, els venedors de llaunes, els de fruita, els de productes diversos sobre el passeig. Vaja la gent rica, diguem, per entendre'ns. 8é punt. El súmmum socialista rosinc. Mes convenis. Aquest és amb la Cambra de Comerç de Girona i és per una diagnosi comercial individual per a les empreses de comerç i de serveis. Els hi analitzaran aspectes com les tècniques de venda, la gestió comercial, el marxandatge, la il·luminació, etc. Bonic, he?. A Roses em sembla que hi ha força més de 200 comerços i empreses de serveis, doncs bé, ho faran com màxim a 30. Quins seran els elegits?. Els del carrer de davant, els dels carrers de darrera, els amics, els coneguts o els saludats?. Ja ho veurem. En tot cas ésser d'ACOR no és cap avantatge, aquí tots són iguals, paguin o no paguin a l'associació. 9è punt. Aquest si que fa mal. És la resolució que aprova les noves nòmines a la baixa del personal municipal. Cap comentari perquè la societat ja n'ha fet mil.

I fins aquí la història del treball d'un mes de l'equip de govern en els Plens, quasi res i poca cosa més. La resta 2 mocions presentades, una per CiU i altra pel PP.

La moció de CiU és referent a la cessió del far a l'ajuntament per part de l'Autoritat Portuària. Una petició que es va iniciar a finals dels anys 90 i que es va interrompre quan va entrar el Partit Socialista al govern de la Generalitat. Ara que tots són socialistes (els de aquí, els de enllà i els de més enllà) sembla que ja es pot fer aquesta cessió al haver desaparegut "l'obstacle" que va fer aturar el tràmit. El perjudicat d'aquest retard, el futur Museu que té que encabir el llegat del finat Sr. Joan Hortensi.

La moció del PP va ésser sobre la conveniència de prohibir l'ús de vestits que cobreixin totalment la cara de les persones o que impedeixin la seva identificació. Finalment s'hi varen afegir tots els grups municipals excepte ICV. El representant de ERC no hi era per malaltia.

Se'n recorden del comentari sobre les obres de Ca l'Anita de l'estanc?. Doncs ja han acordat retardar l'inici al mes de setembre. Sembla que el comentari a fet ressuscitar el seny a algun component de l'equip de govern.

Fins el proper Ple i que sigueu moderadament feliços, ja que les circumstàncies no donen per més.

Publicat a la revista La Veu N.8 – E.2 – 15.07.2010

Els plens de la lluna - 2

Bon dia a tothom, continuo amb la anàlisi somera i un tant entretinguda dels plens. Obvio, lògicament, els punt més irrellevants i a la vegada, sovint, més recurrents que ens trobem en cada ple, en més o menys quantitat.

Aquest mes, la lluna de Roses ha fet quatre plens. Hi ha hagut urgències per diferents conceptes que han propiciat tres plens monotemàtics extraordinaris. El primer, el 5 de maig, un tràmit administratiu. Aprovar el Pla d'Usos de les Platges. Això vol dir, presentar a la Direcció de Costes el llistat de les ocupacions del domini públic així com les necessitats que en tingui l'ajuntament de l'ocupació d'aquest espai.

El segon, el 13 de maig, Dia de la Mare de Déu de Fàtima. Ja veureu per què. Aquest ple va ser sobre el text refós que la CTU (Comissió Territorial d'Urbanisme) ha fet arribar a l'ajuntament per la seva aprovació. És el text definitiu que regula i harmonitza els criteris del POUM (contracció de paraules que ha esdevingut mite, adorades pels explotadors del territori) i els unifica en un sol document quedant així consolidats els avantatges urbanístics exigits pels grups que recolzen el govern. Veieu com sí que varen encendre un ciri a la Mare de Deu de Fàtima.

El tercer, el dia 19 de maig, aquest dia es va decidir exercir l'acció popular per l'agressió contra l'alcaldessa. Es va votar per unanimitat, com no podia ser d’altra manera en un fet tant execrable. Essent un pur tràmit es va produir un fet que parla molt de la histèria endogàmica de l'alcaldessa i que relato seguidament. Un cop aixecat el Ple, al anar-li a exposar a l'alcaldessa que, al meu criteri, hagués estat més entenedor per a l'oient que el punt l'hagués presentat un tinent d'alcalde en lloc de la pròpia alcaldessa, em va respondre literalment : "tu voldries que me l'hagués clavat el ganivet" seguit de "tu voldries que m'hagués matat”. Brutal oi? És de psiquiatra. Quan nerviosisme contenen aquestes respostes. De porc i de senyor se'n ha de venir de mena, diu metafòricament la dita catalana. Els multigrups que la recolzen l'han feta il·lustríssima, però està per veure si acaben per fer-la senyora.

El quart i definitiu va tenir lloc el passat 31 de maig. Un dels punts aprovats va ésser l'acceptació de la subvenció que atorga la Generalitat per les llars d'infants municipals. En aquest cas han sigut 89.000 euros per la llar El Franquet.

Un altre punt, va ésser la redacció del nou text dels estatuts que hauran de regir el consorci de l'àrea residencial, l'anomenat ARE, amb l'inconvenient que hi ha propietaris que no hi són representats. Per entendre’ns és l'espai situat entre el CAP i l'àrea d'esports. Es fa anar endavant, també, la compra de dues finques a la cruïlla de la Ronda Oliva Prat amb el carrer Granada, malgrat el desacord de preu amb la propietària. Es veu que en volen una mica massa, però és el seu patrimoni i és lògic que el defensin. Quan els ajuntaments es volen quedar patrimoni dels ciutadans, lògicament de manera justificada, crec més adient posar-se d'acord d'antuvi amb el preu abans d'arribar a situacions que incomoden a tothom. Malgrat tot, si no queda més remei, s'ha de recórrer al Jurat d'Expropiació i que ell fixi el preu final.

Un acord de col·laboració entre l'ajuntament i el Servei Educatiu de l'Alt Empordà per tal d'establir una guia dels museus de la comarca que permeti seqüenciar una visita a tots els alumnes de les escoles. Una proposta interessant que apropa la nostra cultura als alumnes i els hi fa més entenedores les nostres arrels (per qui tingui interès de fer-s'ho seu).

Aprovar la restauració del baluard de Sant Andreu, el de la porta de terra, per entendre'ns. Poc a poc deixarem la Ciutadella cada vegada una mica més endreçada.

I un altre cop una nova modificació de crèdit, amb la del mes passat no n’hi va haver prou (recordeu: més de 550 milions de pessetes). Aquesta vegada 225.000 euros (més de 37 milions de pessetes). Continuem amb la mala punteria. De totes maneres no us impacienteu que tot just estem al mes de juny. El que va generar més debat varen ser dues mocions presentades per CIU. En una d'elles es demana que rectifiquin l'eliminació de les escoles taller, cases d'ofici i tallers d'ocupació. Desconec empíricament el benefici directe sobre els alumnes, però si ho eliminen, segur que es perd la possibilitat de l'eficàcia que tinguin els cursos.

En l'altre, potser de més transcendència per el nostre model econòmic demana CIU que es mantinguin totes les opcions d'estacionament eliminades en superfície de la nova versió del POLIM (recordem Canyelles grosses, Canyelles petites, front de mar). Passant a dependre d'uns hipotètics estacionaments soterrats en diferents llocs de la vila, que mai, recordeu, mai es podran realitzar per la seva nul·la capacitat d'amortització. Sobre tot si no es fan a primera línea de mar.

Una nota afegida que no forma part dels Plens de la nostra Lluna. Han passat als grups de l'oposició una fitxa degudament registrada en la que els prohibeixen expressament dirigir-se als funcionaris. Ara cal fer una instància a l'alcaldessa per tal que autoritzi a tenir-hi una conversa. Això senyors és la Dictadura de la Incompetència. Com escrivia Xavier Roig a El Periòdico de Catalunya. Adéu-siau.

Important per tothom: Carpe diem quam minimum credula postero ("Aprofita el dia, no confiïs en demà").

Publicat a la revista La Veu N.7 – E.2 – 15.06.2010

Els plens de la lluna

F. Sastre

Per començar aquest relat ens hauríem de situar virtualment en un poblet modernitzat pels rodis, en un moment de la història de la humanitat en que els plens de la Lluna tenien lloc cada 27,322 dies siderals.

Els plens en el poble sempre eren esperats amb respecte i amb il·lusió per l’ importància que tenien en les seves vides i en el seu futur.

Un dia, el rodis desaparegueren i es quedaren els nadius sols, enfrontats als plens sense que ningú els emparés.

Arribats al segle passat, si l'Armstrong i l'Aldrin hagueren allunat en el plens de la lluna de Roses actuals, se'n haurien entomat d'immediat. Aquí els plens son un petit pas per la gent, però un pas insignificant per a l’ humanitat. Tant petit és el contingut i el valor social de les accions polítiques que s'hi debaten.

S'han acabat els plens densos, de més de 20 punts a l'ordre del dia, que evidenciaven una vivesa, una activitat civil i política que ens va situar en lloc capdavanter dels municipis del nostre entorn. Ara els plens són buits, arriben justet a 10 pobres, tristos i desolats expedients. És un municipi políticament mort.

Se m'ha demanat que faci un resum atractiu dels continguts. El resum és possible, perquè amb tant poca llana acabes el jersei de seguida. Atractiu ja és farina d'un altra costal.

Anem-hi doncs. Després de 3 anys del plurigovem multiorgasmic en muticolori, arribem a aquest últim Ple del dia 26 d'abril en el que es cedeixen els camps de futbol de terra de la Vinyassa, per fer l'escola Montserrat Vayreda. Han llegit bé, no s'impacientin, 3 anys. A més perdem els camps de futbol però guanyarem una escola que amb Convergència ja en faria dos que estaria donant servei als nostres nens i nenes.

Entre tant, (perquè tot just hem cedit els terrenys, per tenir l'escola encara va per llarg) ampliem la cessió dels terrenys a on hi han ubicats els mòduls perquè ja no hi caben més criatures. Recordeu que a l'època de Convergència en deien despectivament barracons, ara en el llenguatge progressista ja se'n pot dir mòduls, quin progrés, oi?

És curiosa la gran afició que tenen a fer volar coloms, han inventat la sopa d'alls, ells, tots sols, sense ajuda de ningú. Seguiu llegint.

Ara posen en marxa el PAFES, je, je, je. Saben que vol dir això?. Que ara per fer el passeig del colesterol hauran de tenir prescripció mèdica i un monitor que ho vigili. Quan se'ns presenten aquets programes carregats de fum, agraeixes estar en els plens. Et permeten veure el grau d'estupidesa política per justificar que és fa alguna cosa de profit. Així que ja ho sabeu. Tots a buscar la recepta mèdica que ens autoritzi a passejar pel passeig.

I ara toca parlar del punt més bo, el millor pel multiequip de govern. La segona modificació de crèdit del pressupost d'enguany. Estem a l'abril i ja l'han errat de 3.328.283 € que s'han hagut d'incorporar a la despesa. "Repetimos?" 3.328,283 € equivalents a més de 550 milions de pessetes. Esta bé, oi?

Això és el circ senyors, en 4 mesos han tingut una punteria que si és un elefant, no el toquen. Se'n recorden d'allò de fer un pressupost auster?. Que poc dura l'alegria a casa dels que fan discursos. Algú se'n recorda del que deien quan Convergència en feia alguna de modificació. S'ha constituït també un consorci anomenat Terra de Pas entre 13 pobles més del nostre entorn immediat per tal de posar en valor conjuntament les singularitats de cada municipi, siguin comercials, gastronòmics i/o culturals. Molt interessant pels municipis de l'interior que també hi tenen dret.

Si han arribat fins aquí llegint i creuen que ha arribat l'hora de fer un vermut a la plaça Sant Pere, o a algun dels locals que paguen l'ocupació de via publica, espavilin-se perquè amb la renovació de les entrades noves de l'aparcament de la riba ja no hi podran entrar des del carrer la Llotja. Ara caldrà fer tota la volta al poble per arribar-hi, però no ho retardin perquè a més, ara començaran les obres de ca l'Anita de l'estanc. I si tarden gaire a anar-hi els caldrà portar-se la cadira de casa perquè els locals pràcticament no podran utilitzar l'espai que paguen.

Els hi faré un petit guió de la pel·lícula que ens trobarem aquest estiu: Maquines per l'enderroc, camions pel transport de runa, formigoneres per fer els fonaments i les plantes, runes amunt i avall, camions amb rajols, contenidors de runes, el carrer Sant Isidre pràcticament tallat fins el desembre per la tanques de protecció de l'obra. I a més, pels que es sorprenen, una grua circulant sobre el cap de la gent traginant material d'obra. Quans refrescos creuen que vendran entre tots?. Fem una juguesca a veure qui l'encerta.

Senyors, que tornin els rodis, si us plau!!

Publicat a la revista La Veu N.6 – E.2 – 15.05.2010